Quan un ex, que ja li he dit que no vull tenir mes contactes amb ell, segueix trucant-nos, enviant-nos missatges per les xarxes socials, que me’l trobo pel carrer i llocs que freqüento inclús molts dies esta a la meva parada d’autobús, que crec que m’està vigilant  i controlat, el puc denunciar?

El delicte d’assetjament que esta previst i penat en el article 172 ter del Codi Penal  protegeix el be jurídic de la SEGURETAT, això es el dret a l’assossec i a la tranquil·litat personal, tot i que els únics actes que seran constitutius del delicte d’assetjament seran aquells que limitin la llibertat de fer de la víctima, sense que el simple sentiment de por o molèstia sigui castigat.

Assetjament significa “ perseguir, sense donar treva ni descans a una persona”, o “ premiar de manera insistent algú amb molèsties o requeriments “.  La llei diu que en tot cas aquest assetjament s’ha de fer d’una manera INSISTENT I REITARAT I SENSE ESTAR LLEGITIMAMENT AUTORITZAT, i  que aquest PRODUEIXI UNA GREU ALTERACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA DE LA VICTIMA, per tant s’ha de complir un patró en la conducta, descartant els actes aïllats. La conducta ha de ser una estratègia planificada, sistemàtica de persecució, amb una certa prolongació en el temps, que s’apreciï una voluntat de persistència en les accions intrusives.

Quan una persona ens persegueix, molesta, vigila, o busca la proximitat física, estableix contacte o ho intenta a través de qualsevol mitjà de comunicació o per mitja de terceres persones, quan fa ús indegut de les dades personals, adquireix productes o mercaderies, contractar serveis o fer que terceres persones es posin en contacte, atemptar contra la llibertat, contra el patrimoni o contra la llibertat o patrimoni d’una altra persona pròxima, parlem que aquestes actuacions serien constitutives d’un delicte d’assetjament, quan son prou significatives i no simples molèsties.  Que causin directament una limitació prou important en la llibertat de fer,  o d’obrar, i que aquesta s’hagi produït realment.

Hi ha d’haver un abans i un despès dels actes d’assetjament. Que la gravetat de la situació, faci que la víctima hagi de fer canvis molt importants en algun aspecte de la seva vida que també siguin importants.

I aquesta afectació greu a la vida quotidiana s’ha d’emmarcar dins de unes condicions de normalitat, que suposarien per tota persona una obligació de modificar els seus hàbits o canvis, es a dir que aquests actes d’assetjament facin  d’una manera evident aquesta alteració de la vida quotidiana de qualsevol, i no compliria aquest requisit si per la excessiva susceptibilitat de la víctima es produís aquest resultat de afectació greu a la vida quotidiana.

Així per acreditar l’assetjament, s’ha de comptar amb proves suficients i extensa, per això es important abans de interposar una denúncia o defensar-se d’una denuncia d’aquest tipus comptar amb l’assessorament d’una advocat penalista.